Aula de Poesia de Barcelona Revista Parlada

Revista Parlada num. 66: Pedro Luis Cano i Mateo Rello

2008-04-03T08:23:00.000-07:00

Us conviden a compartir la presència i els versos de

Pedro Luis Cano i Mateo Rello

8 d’abril de 2008 / 19,30 h

Espai d’art CINCÓMONOS. Consell de Cent, 283
[entre Enric Granados i Aribau]

PEDRO LUIS CANO nació en Jaén en 1956, pero desde muy joven se trasladó con su familia a Santa Coloma de Gramenet, traumático transplante que constituye una referencia constante en su poesía. De perseverante formación autodidacta, su poesía rezuma autenticidad y se aleja de la rigidez y el academicismo de los planes de enseñanza al uso. Su biografía le conduce, pues, a una poesía libre, de versos despojados de toda retórica, de una desnudez contundente y definitiva, que nos hace sentir la inmediatez y la intimidad de su yo poético. Obtuvo el premio PASCSA 2000 con el poemario “Viaje al estanque de los peces dorados” y el Ciudad de Badalona 2002 con “Cosas y casos que no cotizan en bolsa” (ambos publicados en un solo volumen por l’Esguard en 2003 bajo el título del primero de ellos). En 2006 vio la luz “La sombra prestada” (Paralelo Sur). Ahora repite experiencia con Paralelo Sur, haciéndonos llegar su última entrega poética, finalista del Premio Màrius Sampere 2007, "El carnaval de los hombres grises" -homónimo del programa radiofónico que conduce Pedro Cano en Santa Coloma Radio- que acaba de ver la luz. Es también miembro de l’Associació Colomenca de Literatura.

SÓLO UN MOMENTO

De pronto abres los ojos; ves
las copas de los árboles
ardiendo.

Mi amor, sólo
un momento.

MATEO RELLO nació en Badalona, en 1968, porque “Santa Coloma no tenía entonces ni siquiera ambulatorio” (en palabras del propio poeta). Es redactor de Solidaridad Obrera, desde cuyas páginas ha contribuido a la divulgación de autores y artistas actuales, impulsando el suplemento ArtArquía, donde se recogen periódicamente trabajos artísticos. En la propia “Soli” fueron publicados, en el invierno de 2000, diversos poemas y las biografías de los poetas libertarios Adán Olisipo, Liberto Acina y Fernando Silva Gante (tres heterónimos de Rello) que aparecieron posteriormente en una enciclopedia como personajes reales. En 2002 publicó el libro de poemas Orilla Sur (editado por el Grupo León Felipe), un canto de regreso y a la vez una evocación de la Barcelona de otros tiempos, en plena efervescencia de los movimientos obreros y la cultura popular y libertaria. Es cofundador y director de la revista Caravansari, revista de poesía en lenguas peninsulares, y pertenece a l’Associació Colomenca de Literatura.

Sabed, que como un buen esclavo os serviré dócilmente

pues mi oficio es inútil.

Vivo donde viven los perros

aullando ante la muerte.

Es la forma de protegerme de vosotros.

Imatges del recital de Montserrat Rodés & Laia Martinez

2008-03-13T02:20:00.000-07:00

En un ambient d'intimitat, a mitja llum, la sala ben plena, dimarts 11 vam sentir els di-versos de les poetes Montserrat Rodés i Laia Martínez.

Va començar la Laia amb una selecció de les seves adúlteres, borratxes i cíniques (l'ABC de la Laia), celebrades pertot, compassives i puritanes,

T’acaronen amb mans
grogues
del tabac
i amb l’escalfor suada
del seu alè cremat.

i ens va oferir un recital contingut, madur, amb bis de Quàntica! i una presència creixent.

La Montserrat va submergir-nos al seu univers de frases nues i imatges aclaparadores

Consignar el paisatge –sense
temps- a fons perdut. Indemne.

tot llegint poemes d'Immunitats i del seu nou poemari, inèdit, esperat. Al seu bis, va oferir-nos un tast antològic

... i ens va deixar suspesos.

Un recital de contrastos,

i d'identitats,

i intimitats

diverses i sobtades.

Revista Parlada 11-mar-2008 Laia Martinez - Montserrat Rodés
Fotos d'Edu Barbero
Ver álbum Reproducir de diapositivas

Revista Parlada Num. 65: Montserrat Rodés i Laia Martinez

2008-02-28T01:00:00.000-08:00

Us conviden a compartir la presència i els versos de

MONTSERRAT RODÉS i LAIA MARTÍNEZ

Revista Parlada de l’Aula de Poesia de Barcelona
Nº 65 11 de març de 2008 / 19,30 h.

Espai d’art CINCÓMONOS.

Consell de Cent, 283 (entre Enric Granados i Aribau)

Montserrat Rodés (Barcelona, 1951) és redactora editorial i ha estat professora de tècniques editorials a l’Aula de Lletres de Barcelona. Ha publicat els següents llibres de poesia: La set de l'aigua (1991, Premi Miquel Martí i Pol 1990), Riu d'arena (1992), El temps fumeja (1993), Escrits en blanc (1995, Premi Miquel de Palol 1994), Interlínia (1999), Deleàtur (2002) i Immunitat (2005). Alguns dels seus poemes han estat traduïts al castellà, a l'anglès, a l'alemany i al txec. Ha estat antologada dins Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999), a cura de Montserrat Abelló, Neus Aguado, Lluïsa Julià i Maria-Mercè Marçal; dins Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999), a cura de Vinyet Panyella; dins Tenebra blanca. Antologia del poema en prosa en la literatura catalana contemporània (2001), a cura de Sam Abrams i dins Sol de sal. La nueva poesía catalana. Antología 1976-2001 (2001), traducció i edició a cura de Jordi Virallonga.

TRÀNSIT
Deambulen forasters
per carrers deshabitats.
Una fressa inconfessable
s’adhereix als llavis. (Des
del passat, s’allotgen hostes
a la casa que no hi és.)
[de Deleàtur]

Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984) és traductora, intèrpret i escriptora de novel·les que mai s’acaben. La seva poesia, en català i anglès, es teixeix a partir de les mentides que ella mateixa s’explica per a creure’s que viu una vida més emocionant. Ha guanyat el premi Jocs Florals del Bages (2001, 2003) i darrerament ha publicat a la revista de poesia Pèl Capell. És autora del poemari inèdit L’abc de Laia Martinez i Lopez.

adúltera amb adolescent II

(...)

No goses arribar al final
i em demanes:
-Després del foc, de l’estaca,
del semen escampat...què resta?
-Cendres [i un bon merder!].
Jo les desaré a l’urna dels meus records,
en un poema. Tu, mentrestant, neteja.

(de L'abc de Laia Martinez i Lopez)

Imatges del recital d'Anna Ballbona & Jordi Boladeras

2008-02-18T02:04:00.000-08:00

El passat 12 de febrer vam trobar-nos amb l'Anna Ballbona i el Jordi Boladeras al Cincómonos, com sempre. Després de l'ajornament i els imprevistos, va ser un goig sentir finalment aquestes veus compromeses i virtuoses.

Els poetes van oferir-nos un recital on s'anaven intercalant els seus poemes, amb la rara connexió de qui comparteix la sensibilitat.

Al bell mig del recital, i després d'una bona estona lírica, Paco Cantero va presentar l'AnnaBallbona, com a poeta quàntica!, de qui va destacar la seva mirada poètica.

Tot seguit, J.A. Arcediano va presentar al Jordi Boladeras i va parlar de la multiplicitat dels seus registres poètics.

Després del recital, vam parlar de poesia. De com els poetes no acadèmics tenen una mirada pròpia. De com la intertextualitat és una manera de viure la quotidianeitat. De com la poesia ens fa entendre i apropar-nos.

Revista Parlada 12-02-08 Jordi Boladeras-Anna Ballbona
Fotos d'Edu Barbero
Veure àlbum Reproduïr diapositives

Un altre aperitiu

2008-02-02T13:34:00.000-08:00

DESPRÉS DE PARÍS

Després van venir Roma i Budapest i Amsterdam
i aleshores recorregué amb frenetisme,
atàvic deler íntim a l’ànima
que es desferma obeïnt
el tret de sortida més inescrutable,
no fos cas que s’hagués topat amb algú
que encara es recordés de raucar,
aquelles nits recorregué amb frenetisme
el seu membre.

COMPTA DIFUNTS

Tot va començar en les nits d’insomni.
Com un mussol postís, ja era gran,
sondejava les pampallugues dels records.
Primer dels vius, després dels morts.
I un cop va deixar enrere
tot l’arsenal de l’arca de Noè,
es va dedicar a comptar el nom i la casa dels difunts
que havia conegut en vida.
Ordenats per famílies i barris,
feia inventari d’un món d’ultratomba
que li subministrava fiblades i son.
Per les dilatades nits de vetlla hi discorria tothom.
Com més s’abraonava als detallats recomptes,
menys li costava dormir,
més aprop se sentia de les ombres
a qui havia vetllat,
eren moltes i ja era gran,
i més plàcid li va resultar el son.

(Anna Ballbona. Inèdits)

Per anar fent boca

2008-02-02T13:21:00.000-08:00

LOTERIES DE L'ESTAT

Un govern que promou els jocs d'atzar

és un govern que abandona a la sort

els administrats.

AUTORETRAT

Dues croses als ulls, la coroneta
a la clepsa i l'enyor d'alguna audàcia
que vaig fer de cadell. Ara em desplaço
com un gat vell. Només eriço el pèl
si veig la mort que em ronda l'arengada.

Jordi Boladeras
(La pell de l'aire. 2007)

Tornem a l'atac

2008-02-02T13:12:00.000-08:00

Tornem amb el promés nº 64 de la Revista Parlada. Rebrem, com teniem previst al desembre, als poetes Anna Ballbona i Jordi Boladeras. No us ho perdeu.

Suspensió Revista Parlada nº 64 amb Anna Ballbona i Jordi Boladeras

2007-12-10T14:43:00.000-08:00

Les muses, que són dolces però també entremaliades, han fet una maniobra d'escapisme i ens hem vist obligats a suspendre la Revista Parlada amb l'Anna Ballbona i el Jordi Boladeras (per causes alienes a l'Aula i als poetes). Aprofitarem el parèntesi nadalenc i demanarem als Mags de l'Orient (veritables especialistes en aquestes birgueries) que ens les portin de tornada per celebrar l'acte, si és possible, a la propera convocatòria, el dia dotze de febrer. Us mantindrem informats. Disculpeu les molèsties.

Revista Parlada num. 64: Anna Ballbona & Jordi Boladeras

2007-12-03T02:38:00.000-08:00

us conviden a compartir la presència i els versos dels poetes

Anna Ballbona i Jordi Boladeras

dimarts, 11 de desembre de 2007, a les 19:30h - Espai d'art Cincómonos - Consell de Cent, 283 (entre Enric Granados i Aribau)

JORDI BOLADERAS (Sant Vicenç dels Horts, 1960) ha publicat els llibres de poemes Versos dispersos [Premi de poesia Ciutat de Benicarló, 2003 (Brosquil, 2004)], Llibre d’arribades [Premi de Creació Literària Joan Ramis i Ramis de l’Ateneu de Maó, 2005], No ho sé [Premi de Poesia Joan Llacuna 2005 d’Igualada (Viena, 2006)] i La pell de l’aire [Premi de Poesia Goleta i Bergantí del Masnou, 2006 (Viena, 2007)].

ANNA BALLBONA PUIG (Montmeló, 1980) treballa com a periodista a El Punt de Barcelona i col·labora amb altres mitjans. Estudia Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Ha participat al cicle “Cony de poetes. Poesia jove amb diferencial femení”, a Cardedeu; Amb el grup Poetes de Granollers ha participat al muntatge “Íntim”, de poesia eròtica, al Teatre de Ponent (edicions 2000 i 2003), i que després va prendre forma de volum. També va participar a la carpeta “Fe de rates”. Col·labora en l’organització del Festival Primavera Poètica de la Garriga. Compta amb un recull de poemes inèdit, així com d’altres peces de creació, narratives o poètiques.

Imatges del recital Tesán & Crusellas

2007-11-22T13:22:00.000-08:00

Novament retrobats sobre la tarima de Cincómonos, acompanyats d’excel·lents poetes

...i acompanyats d’alguns amics que no van voler perdre’s aquesta nova cita amb la poesia

L’Agustí Crusellas va trencar el gel amb la seva poesia despullada i rotunda. Amb una dicció directa i conversacional, ens va oferir algunes de les seves breus i concentrades peces poètiques.

a veces me siento lejos
y como una puta
no quiero besarte en los labios
sino en la mejilla
como a una conocida
o a un hermano descuidado
tú lo notas sin saberlo
y buscas mi boca con más ímpetu
mientras yo intento distraerte
hablándote de otras cosas
y si me preguntas te miento
porque estos ratos
son como pequeñas traiciones
ratos donde sólo estoy yo
tú no estás invitada

L’Alberto Tesán, en un moment de la lectura, recitant poemes del seu llibre Piedras en el agua

DOMINGO

No creo en los milagros, pero a veces ocurre.

Mañana con resaca y el piso por fregar.

Mi amor está gritando maldito hijo de puta

Ojalá reventaras, y cosas de este tipo.

No hago caso, no escucho. Miro tras los cristales

el vuelo metálico de todas sus palabras.

Y pienso que podría matarla ahora mismo,

cogerla por el cuello y deslizar las manos

hasta su frágil cuello. Una leve caricia

dejaría otra vez las cosas en su sitio.

Y sería tan fácil como incendiar las calles

que aún nos reconocen, tan fácil como arder

en el silencio azul de una noche sin fondo.

Las buenas intenciones callaron para siempre.

Mi amor en la cocina escupiendo reproches

entre platos pringosos y botellas vacías.

Mi amor besando el suelo con el cuello partido.

Mi amor blanca, sin miedo, en el centro del mundo.

Y la vida es hermosa,y qué imbéciles somos

y qué cerca estuvimos de la felicidad.

Malgrat que sembli que Crusellas, Tesán i Arcediano s’arrenquen per fandangos o buleries, no és això, sino l’aplaudiment a l’Alberto Tesán, un cop finalitzada la seva intervenció.

Recital de poesia Tesán-Crusellas
Fotografies d'Edu Barbero
7-nov-2007 Ver álbum Reproducir diapositivas

Aclariment

2007-10-23T23:27:00.000-07:00

L'Agustí Crusellas resideix actualment a Jerez de la Frontera, tot i que passa llargues temporades a Buenos Aires, pel motiu que s'explica a la seva nota biogràfica.

Revista Parlada num. 63: Alberto Tesán & Agustí Crusellas - 7 de novembre de 2007 - 19:30h

2007-10-23T09:42:00.000-07:00

Imatges del recital Javier Carnicer & Paco Cantero

2007-10-23T08:20:00.000-07:00

L'espai Cincómonos va omplir-se un cop més de poesia, cervesa i amics.

J.A. Arcediano va presentar els dos poetes amb un discurs sobre els invisibles de la poesia actual i els poetes van oferir un recital a dues veus.

Javier Carnicer va llegir poemes del seu nou llibre Estuche de lijas:

BAJO CONTINUO

La perversa, la maldita pesadez de la caída: caer en el mundo nunca fue caer en buenas manos.

La tierra no es buen sitio para nadie.

Y nadie deja huellas en el cielo.

La gravedad se sube a la cabeza y no acaricia el pensamiento: andamos mareados, nos falla el equilibrio.

El cielo es un hogar donde no hay vida.

No hay vida para el hombre en las alturas.

Paco Cantero va llegir poemes en castellà del seu llibre Dies Lirae i en català del poemari De miracles i miratges:

HAIKUS DEL VAGÓ LLIT

[I]

Dorms al bressol
del tren no sents el ritme
del meu alè?

[II]

Veloç el somni
et portarà als meus braços
de matinada

[III]

Avances quieta

i dorms: Sóc jo qui corre

foll per la casa

Recital de Poesía Cantero-Carnicer

Fotografías de Edu Barbero

9-oct-2007 Ver álbum Reproducir diapositivas

Revista Parlada num. 62: Javier Carnicer & Paco Cantero

2007-10-15T04:13:00.000-07:00

Inauguració de la temporada de la Revista Parlada

2007-10-15T04:06:00.000-07:00

Aquesta nova temporada 07-08 de la Revista Parlada de l'Aula de Poesia de Barcelona volem inaugurar-la amb aquest blog, amb el qual volem oferir un espai d'informació i intercanvi sobre els nostres recitals i sobre els autors que ens visiten.