diumenge, 12 d’octubre del 2008

REVISTA PARLADA Nº 68. GRACIELA ARÁOZ y EDGARDO DOBRY



EL PASADO día 8 de octubre tuvimos el placer de recibir en la Revista Parlada a los poetas GRACIELA ARÁOZ, procedente de Argentina, y EDGARDO DOBRY, argentino también, pero residente en Barcelona. Sus voces resonaron en Cincómonos con un acento intimista, ante los atentos oídos de unos cuantos habituales del evento que no quisieron perderse los versos de estos poetas compañeros de generación pero con concepciones distintas acerca de la creación poética.



Graciela Nidia Aráoz nació en Villa Mercedes, provincia de San Luis. Es Profesora en Letras. Por concurso de antecedentes ganó una beca para realizar un postgrado en Madrid, donde obtuvo los títulos de profesorado en Lengua y Literatura Española y la licenciatura en Filología (Sección Hispánica). Actualmente es la Presidenta de la Sociedad de Escritoras y Escritores de la Argentina, SEA. Integró el Consejo de Redacción de la mítica revista de poesía Último Reino. Es miembro de la Comisión de Actividades Culturales de la Fundación El Libro. Es la Coordinadora General del Festival Internacional de Poesía de la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires, Argentina. Diseñó e implementó la campaña de promoción del libro y la lectura “Argentina Crece Leyendo” de la Comisión Nacional Protectoras de Bibliotecas Populares (CONABIP). Fue invitada a participar en la Feria del Libro de La Habana, Cuba y recientemente participó el VIII Festival Internacional de Poesía de Sapanca, Turquía. Publicó los libros de poesía Equipaje de Silencio, Itinerario del fuego y Diabla, y el ensayo Ángel García López: una renovación en la lírica española contemporánea. Además de varios ensayos sobre cultura, educación, lectura y la participación de la mujer en la política argentina. Obtuvo en España el Primer Premio “Tiflos” de Poesía, el Primer Premio de Poesía “Vicente Aleixandre” y el Segundo Premio “Carmen Conde”. Poemas de Diabla fueron traducidos al japonés.

Edgardo Dobry nació en Rosario, Argentina, en 1962. Es doctor en filología por la Universidad de Barcelona, ciudad en la que reside desde 1986. Ha publicado los libros de poemas Tarde del cristal (Último Reino, Buenos Aires, 1992), Cinética (Buenos Aires, Tierra Firme, 1999; edición revisada en Madrid, Dilema, 2004), El lago de los botes (Barcelona, Lumen, 2005) y Cosas (Barcelona, Lumen, 2008), así como el volumen Orfeo en el quiosco de diarios, que recoge una buena parte de sus artículos y ensayos sobre literatura. Algunos poemas suyos pueden verse en Monstruos. Antología de la joven poesía argentina (Fondo de Cultura Económica, Buenos Aires, 2001). Su ensayo Poesía argentina actual: del neobarroco al objetivismo (y más allá) se encuentra desde octubre de 2001 en el sitio de la revista Punto de Vista, (www.bazaramericano.com). Trabaja como traductor y editor para diversas editoriales y revistas. Como crítico colabora en diferentes medios de España y Argentina, como el diario El País y la revista Diario de Poesía, a cuyo consejo de redacción pertenece.


GRACIELA nos ofreció algunos de sus poemas pertenecientes a Diabla, libro en el que reflexiona, entre otras cuestiones, sobre las condiciones de posibilidad de la poesía (no puedo con palabras decir la nada), y sobre el papel del poeta como vehículo de la palabra.

VIII

Me desnudo analfabeta en la lluvia,
sin el diccionario
que suelen usar los hombres para su lengua lábil.

Cuando llega la caricia
la desbordo para bordar en el agua
una pregunta.

No puedo con palabras decir la nada.

Me desnublo y me pierdo
entre esos ángeles que hipnotizan
mi ignorancia.

Mancho mis labios con humo.
El olor se quema y la pregunta desesperada arde.
Soy nieve.
Me doy vuelta y la espalda a mi animal busca,
giro,
de la garganta sale un cielo rojo.

Ya los largos ojos
se fueron con los astros
y permanezco
indecible
en la tierra.




Por su parte, EDGARDO nos obsequió con una muestra de poemas pertenecientes a El lago de los botes, libro en el que deja algunas pinceladas autobiográficas y en el que plantea una poesía de tono narrativo, como de cuento, leve, sin estridencias, sin énfasis innecesarios, tan solo apoyándose en el fluir de la pequeña historia que nos está contando.

PAISAJE DE BALCÓN DESPUÉS DE UN VIAJE

Para Mario Catelli

Geranio se secó:
entre sus pasas de flores
cabecea el aspa de la marihuana.
Tengo que llamar a Mario,
preguntarle cuántas veces
se regaba esta plantita:
seré el enfermero de esta débil lozanía,
por su única plegaria chiflado un eremita,
ya un murmullo sólo, pedregoso río.





COMO colofón de sus intervenciones, los poetas recitaron también otros textos. Edgardo Dobry leyó algunos poemas inéditos, mientras que Graciela Aráoz nos ofreció el poema titulado Carta oral a su amor de Aidín Zoara, bello poema construido en versos alejandrinos.














[Sobre estas líneas, algunas instantáneas del recital tomadas por Juan Carlos Peña. En la última, de izquierda a derecha, Jordi Virallonga, presidente del Aula de Poesía de Barcelona, Graciela Aráoz, Edgardo Dobry, Eduard Sanahuja, vicepresidente del Aula y J. A. Arcediano, presentador de la Revista Parlada]


Os esperamos en nuestra próxima cita, el lunes día 10 de noviembre, donde inauguraremos un nuevo formato, la Revista Efímera, con la poeta mexicana LAURA FERNÁNDEZ MAcGREGOR MAZA, en la que tendrán cabida otras formas de expresión poética y otros modos de interacción entre poesía, música, performance, etc.

Hasta entonces, saludos cordiales, y nuestro más sincero agradecimiento a Cincómonos, por acoger entre sus paredes a la poesía y a los poetas.






divendres, 13 de juny del 2008

Imatges del recital d'Aina Torrent-Lenzen & Clara Comas

Amb la sala ben plena,
l'Aina Torrent-Lenzen i la Clara Comas
van enlluernar-nos amb els seus versos senzills i directes,
i van tancar el curs 2007-2008 de la Revista Parlada.

L'Aina ens va presentar el seu poemari Retrobaments

Si més no des de Newton
no hi ha cap definició fiable
del que és la matèria...

Però aquests moviments circulars
m’han ablanit l’esperit de tal manera
que amb una visible i feliç flonjor
ara es llança a l’aventura d’esbrinar



quins són els límits del cos.





...I la Clara ens va dir els seus poemes quàntics!

Hi ha llits, aparentment arrenglerats,
que de nit se solapen.

Cap llençol no amaga dos cossos nus.






...amb aquest bon sabor de boca, doncs, tanquem el curs poètic.
El curs vinent tindrem sorpreses.
Tornem després de l'estiu!!!
Revista Parlada de 10 de juny de 2008 - Fotos d'Edu Barbero
Ver álbum - Reproducir de diapositivas

divendres, 6 de juny del 2008

Revista Parlada num 67 - Aina Torrent-Lenzen & Clara Comas


i



Us conviden a compartir la presència i els versos d’

AINA TORRENT-LENZEN i CLARA COMAS
A l'Espai d'Art Cincómonos (Consell de Cent, 283)
Dimarts, 10 de juny, a les 19,30 h.

AINA TORRENT-LENZEN és música, lingüista, professora i traductora. Com a poeta, ha publicat els llibres Bisagras (1998), Edulcorants per a una culleradeta de vida (2006), tots dos editats a Alemanya, i Retrobaments (Emboscall, 2008). Tal com ha escrit Paco Cantero, “Retrobaments és un poemari sencer, però també és un recull. De poemes fragmentaris, miscel·lanis, amb paisatges íntims i reflexions subtils. On allò més concret queda dibuixat amb dues ratlles, i s’eleva espiritualment a un altre plànol: Segurament és la força de les coses petites que, com una gravitació, acapara tot el nostre amor.”


A mi
deixeu-me la substància.

De la meva vida,
no vull fer-ne pas un puzle:
de records, moments, lectures,
viatges, objectes, converses col·leccionades...

Tinc la baterola
que de tot això
n’he d’esprémer el suc...

i llavors
en sortirà la substància
-sempre immortal!-
del no-res.

CLARA COMAS és periodista i estudiant de lingüística.Va ser finalista del Segon Premi Universitari de Poesia Mª Mercè Marçal. La seva poesia ha estat recollida a Quàntiques. Poesia jove amb diferencial femení (Servei de Publicacions de la UAB, 2008). La paradoxa que s’amaga al fons dels sentiments, la perplexitat davant la màgia dels fets quotidians, la sensualitat i la frescor d’una joventut amarada d’alegre lucidesa, són algunes de les agradables sorpreses que ens esperen als seus versos.
Qui estimi el poema
sabrà el secret del poeta.

Qui estimi el poeta
sabrà el secret del poema.

dilluns, 21 d’abril del 2008

Imatges del recital Pedro Luis Cano & Mateo Rello

Dimarts 8 d'abril va ser divertit. Dimarts 8 d'abril va ser emocionant...!




Pedro Cano i Mateo Rello, bons amics, van encomanar-nos la seva poesia compromesa i directa.




Fotos d'Edu Barbero Ver álbum Reproducir de diapositivas









dijous, 3 d’abril del 2008

Revista Parlada num. 66: Pedro Luis Cano i Mateo Rello


i


Us conviden a compartir la presència i els versos de

Pedro Luis Cano i Mateo Rello

8 d’abril de 2008 / 19,30 h

Espai d’art CINCÓMONOS. Consell de Cent, 283
[entre Enric Granados i Aribau]


PEDRO LUIS CANO nació en Jaén en 1956, pero desde muy joven se trasladó con su familia a Santa Coloma de Gramenet, traumático transplante que constituye una referencia constante en su poesía. De perseverante formación autodidacta, su poesía rezuma autenticidad y se aleja de la rigidez y el academicismo de los planes de enseñanza al uso. Su biografía le conduce, pues, a una poesía libre, de versos despojados de toda retórica, de una desnudez contundente y definitiva, que nos hace sentir la inmediatez y la intimidad de su yo poético. Obtuvo el premio PASCSA 2000 con el poemario “Viaje al estanque de los peces dorados” y el Ciudad de Badalona 2002 con “Cosas y casos que no cotizan en bolsa” (ambos publicados en un solo volumen por l’Esguard en 2003 bajo el título del primero de ellos). En 2006 vio la luz “La sombra prestada” (Paralelo Sur). Ahora repite experiencia con Paralelo Sur, haciéndonos llegar su última entrega poética, finalista del Premio Màrius Sampere 2007, "El carnaval de los hombres grises" -homónimo del programa radiofónico que conduce Pedro Cano en Santa Coloma Radio- que acaba de ver la luz. Es también miembro de l’Associació Colomenca de Literatura.

SÓLO UN MOMENTO

De pronto abres los ojos; ves
las copas de los árboles
ardiendo.

Mi amor, sólo
un momento.

MATEO RELLO nació en Badalona, en 1968, porque “Santa Coloma no tenía entonces ni siquiera ambulatorio” (en palabras del propio poeta). Es redactor de Solidaridad Obrera, desde cuyas páginas ha contribuido a la divulgación de autores y artistas actuales, impulsando el suplemento ArtArquía, donde se recogen periódicamente trabajos artísticos. En la propia “Soli” fueron publicados, en el invierno de 2000, diversos poemas y las biografías de los poetas libertarios Adán Olisipo, Liberto Acina y Fernando Silva Gante (tres heterónimos de Rello) que aparecieron posteriormente en una enciclopedia como personajes reales. En 2002 publicó el libro de poemas Orilla Sur (editado por el Grupo León Felipe), un canto de regreso y a la vez una evocación de la Barcelona de otros tiempos, en plena efervescencia de los movimientos obreros y la cultura popular y libertaria. Es cofundador y director de la revista Caravansari, revista de poesía en lenguas peninsulares, y pertenece a l’Associació Colomenca de Literatura.



Sabed, que como un buen esclavo os serviré dócilmente
pues mi oficio es inútil.
Vivo donde viven los perros
aullando ante la muerte.
Es la forma de protegerme de vosotros.

dijous, 13 de març del 2008

Imatges del recital de Montserrat Rodés & Laia Martinez

En un ambient d'intimitat, a mitja llum, la sala ben plena, dimarts 11 vam sentir els di-versos de les poetes Montserrat Rodés i Laia Martínez.


Va començar la Laia amb una selecció de les seves adúlteres, borratxes i cíniques (l'ABC de la Laia), celebrades pertot, compassives i puritanes,

T’acaronen amb mans
grogues
del tabac
i amb l’escalfor suada
del seu alè cremat.

i ens va oferir un recital contingut, madur, amb bis de Quàntica! i una presència creixent.


La Montserrat va submergir-nos al seu univers de frases nues i imatges aclaparadores

Consignar el paisatge –sense
temps- a fons perdut. Indemne.

tot llegint poemes d'Immunitats i del seu nou poemari, inèdit, esperat. Al seu bis, va oferir-nos un tast antològic

... i ens va deixar suspesos.

Un recital de contrastos,
i d'identitats,
i intimitats
diverses i sobtades.
Revista Parlada 11-mar-2008 Laia Martinez - Montserrat Rodés
Fotos d'Edu Barbero
Ver álbum Reproducir de diapositivas

dijous, 28 de febrer del 2008

Revista Parlada Num. 65: Montserrat Rodés i Laia Martinez

i

Us conviden a compartir la presència i els versos de
MONTSERRAT RODÉS i LAIA MARTÍNEZ

Revista Parlada de l’Aula de Poesia de Barcelona
Nº 65 11 de març de 2008 / 19,30 h.
Espai d’art CINCÓMONOS.
Consell de Cent, 283 (entre Enric Granados i Aribau)


Montserrat Rodés (Barcelona, 1951) és redactora editorial i ha estat professora de tècniques editorials a l’Aula de Lletres de Barcelona. Ha publicat els següents llibres de poesia: La set de l'aigua (1991, Premi Miquel Martí i Pol 1990), Riu d'arena (1992), El temps fumeja (1993), Escrits en blanc (1995, Premi Miquel de Palol 1994), Interlínia (1999), Deleàtur (2002) i Immunitat (2005). Alguns dels seus poemes han estat traduïts al castellà, a l'anglès, a l'alemany i al txec. Ha estat antologada dins Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999), a cura de Montserrat Abelló, Neus Aguado, Lluïsa Julià i Maria-Mercè Marçal; dins Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999), a cura de Vinyet Panyella; dins Tenebra blanca. Antologia del poema en prosa en la literatura catalana contemporània (2001), a cura de Sam Abrams i dins Sol de sal. La nueva poesía catalana. Antología 1976-2001 (2001), traducció i edició a cura de Jordi Virallonga.

TRÀNSIT
Deambulen forasters
per carrers deshabitats.
Una fressa inconfessable
s’adhereix als llavis. (Des
del passat, s’allotgen hostes
a la casa que no hi és.)

[de Deleàtur]

Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984) és traductora, intèrpret i escriptora de novel·les que mai s’acaben. La seva poesia, en català i anglès, es teixeix a partir de les mentides que ella mateixa s’explica per a creure’s que viu una vida més emocionant. Ha guanyat el premi Jocs Florals del Bages (2001, 2003) i darrerament ha publicat a la revista de poesia Pèl Capell. És autora del poemari inèdit L’abc de Laia Martinez i Lopez.

adúltera amb adolescent II
(...)
No goses arribar al final
i em demanes:
-Després del foc, de l’estaca,
del semen escampat...què resta?
-Cendres [i un bon merder!].
Jo les desaré a l’urna dels meus records,
en un poema. Tu, mentrestant, neteja.
(de L'abc de Laia Martinez i Lopez)

dilluns, 18 de febrer del 2008

Imatges del recital d'Anna Ballbona & Jordi Boladeras

El passat 12 de febrer vam trobar-nos amb l'Anna Ballbona i el Jordi Boladeras al Cincómonos, com sempre. Després de l'ajornament i els imprevistos, va ser un goig sentir finalment aquestes veus compromeses i virtuoses.

Els poetes van oferir-nos un recital on s'anaven intercalant els seus poemes, amb la rara connexió de qui comparteix la sensibilitat.
Al bell mig del recital, i després d'una bona estona lírica, Paco Cantero va presentar l'AnnaBallbona, com a poeta quàntica!, de qui va destacar la seva mirada poètica.











Tot seguit, J.A. Arcediano va presentar al Jordi Boladeras i va parlar de la multiplicitat dels seus registres poètics.















Després del recital, vam parlar de poesia. De com els poetes no acadèmics tenen una mirada pròpia. De com la intertextualitat és una manera de viure la quotidianeitat. De com la poesia ens fa entendre i apropar-nos.
Revista Parlada 12-02-08 Jordi Boladeras-Anna Ballbona
Fotos d'Edu Barbero
Veure àlbum Reproduïr diapositives

dissabte, 2 de febrer del 2008

Un altre aperitiu

DESPRÉS DE PARÍS

Després van venir Roma i Budapest i Amsterdam
i aleshores recorregué amb frenetisme,
atàvic deler íntim a l’ànima
que es desferma obeïnt
el tret de sortida més inescrutable,
no fos cas que s’hagués topat amb algú
que encara es recordés de raucar,
aquelles nits recorregué amb frenetisme
el seu membre.




COMPTA DIFUNTS

Tot va començar en les nits d’insomni.
Com un mussol postís, ja era gran,
sondejava les pampallugues dels records.
Primer dels vius, després dels morts.
I un cop va deixar enrere
tot l’arsenal de l’arca de Noè,
es va dedicar a comptar el nom i la casa dels difunts
que havia conegut en vida.
Ordenats per famílies i barris,
feia inventari d’un món d’ultratomba
que li subministrava fiblades i son.
Per les dilatades nits de vetlla hi discorria tothom.
Com més s’abraonava als detallats recomptes,
menys li costava dormir,
més aprop se sentia de les ombres
a qui havia vetllat,
eren moltes i ja era gran,

i més plàcid li va resultar el son.


(Anna Ballbona. Inèdits)



Per anar fent boca

LOTERIES DE L'ESTAT


Un govern que promou els jocs d'atzar

és un govern que abandona a la sort

els administrats.




AUTORETRAT


Dues croses als ulls, la coroneta
a la clepsa i l'enyor d'alguna audàcia
que vaig fer de cadell. Ara em desplaço
com un gat vell. Només eriço el pèl
si veig la mort que em ronda l'arengada.


Jordi Boladeras
(La pell de l'aire. 2007)

Tornem a l'atac

Tornem amb el promés nº 64 de la Revista Parlada. Rebrem, com teniem previst al desembre, als poetes Anna Ballbona i Jordi Boladeras. No us ho perdeu.