dilluns, 26 d’octubre del 2009

IMATGES DE LA REVISTA PARLADA Nº 71, OCTUBRE 2009, AMB ROSER AMILLS I IVAN TUBAU

El passat 14 d'octubre Roser Amills i Ivan Tubau van ser els nostres convidats a la Revista Parlada de l'Aula de Poesia de Barcelona, a la seva edició nº 71. Des d'aproximadament tres quarts de vuit la poesia es va fer present a Cincómonos, on les veus d'Amills i Tubau es van alternar en una vetllada poètica càlida i emocionant. Us deixem algunes instantànies de la seva visita.




































































































Iván Tubau [Barcelona, 1937].
Va viure dos anys a Gelida, cinc a França, un a Itàlia, nou a Madrid, mig a Anglaterra i mesos, setmanes o dies a altres llocs d’Europa, Amèrica i Àfrica. L’any 1970 retorna a la seva ciutat natal. Doctor en filologia francesa i graduat en art dramàtic i periodisme, ha estat, entre moltes més coses, professor universitari. Autor bilingüe, ha publicat diversos llibres de poesia: Domicilios transitorios (1984); Les ostres i el vi blanc (1987); Vendrán meses con erre (1991); Quatre exercicis físics de metafísica (Premi Enric Ferran de poesia catalana 1991); La quijada de Orce (1997); l’antologia Poesia impura (1998) i el seu últim poemari, Semen (2004). Poeta “incòmode”, com el va qualificar Pere Gimferrer, l’obra d’Iván Tubau apareix com una de les més vibrants, autèntiques, lúcides i inquietants de la poesia peninsular actual. Els seus poemes, una explosió de vitalitat creativa, aconsegueixen impactar, commoure o irritar al lector, que no pot deixar de sentir-se implicat en la paraula irònica, sàvia, feridora i precisa del poeta.


Roser Amills [Algaida, Mallorca, 1974].
Filòloga Romànica per la Universitat de Barcelona, periodista i escriptora. Ha publicat els llibres de poemes Uno solo, por favor (Calambur Editorial, Madrid, 1998, 1er Premio de Poesía de la Universidad Politécnica de Madrid) i Lais per amants distingits i altres paraules (Abadia Editors, Vilobí d'Onyar, 2004). Ha participat en diversos recitals de poesia, ha organitzat i coordinat cicles de recitals, ponències i trobades; ha participat en l’elaboració de catàlegs d’art, revistes i d’altres publicacions, ha comisariat exposicions i ha estat lletrista del grup indie Senyors tranquil.




EL HOMBRE QUE FUE VIERNES

Un día me contabas
como quien cuenta un cuento
la historia de aquel hombre
rubio y de ojos azules
que bajaba los viernes
de sus altas montañas
para hacerte el amor
y volvía a marcharse.

[Iván Tubau. De Vendrán Meses Con Erre. 1991]




NO ERES LO QUE DICES

Lo que eres me distrae de lo que dices.
PEDRO SALINAS

Lo descubrí hace años en Ibiza: no eres
la que habla conmigo como las profesoras,
la que dice palabras como estratigrafía,
sobredimensionar y propósitos lúdicos,
sino la que recorre mis recovecos tibios
con una mano sabia y amable siempre húmeda,
la que impregna mi lengua con sus zumos secretos,
la que gime muy suave, la que grita muy fuerte.

[Iván Tubau. De La quijada de Orce. 1997]




Las primeras obras
fueron elevadas;
hoy, groseramente histórica,
mi boca sólo clama
por tu amor.



El cielo amarillea, azulea, enrojece,
tus ojos se perfuman,
todo eso es el cariño,
incluso los lazos,
pero uno se ve envejecer fragilísimo
y sabe que no durará eternamente
y llegan las prisas
en un despliegue
exacto
de asertos saltadores de cornisas.




Me atenaza el cuello
el nudo apretado de tu distancia
esa forma de no mirarme,
mortalísima llaga
elevada congoja:
sé que ya algo desnuda bajo el vestido
preguntas sin decir nada.


[Roser Amills. De Uno solo, por favor. 1998]



podeu trobar el video del recital a l'adreça següent:

http://vimeo.com/7113819