dilluns, 18 de febrer del 2008

Imatges del recital d'Anna Ballbona & Jordi Boladeras

El passat 12 de febrer vam trobar-nos amb l'Anna Ballbona i el Jordi Boladeras al Cincómonos, com sempre. Després de l'ajornament i els imprevistos, va ser un goig sentir finalment aquestes veus compromeses i virtuoses.

Els poetes van oferir-nos un recital on s'anaven intercalant els seus poemes, amb la rara connexió de qui comparteix la sensibilitat.
Al bell mig del recital, i després d'una bona estona lírica, Paco Cantero va presentar l'AnnaBallbona, com a poeta quàntica!, de qui va destacar la seva mirada poètica.











Tot seguit, J.A. Arcediano va presentar al Jordi Boladeras i va parlar de la multiplicitat dels seus registres poètics.















Després del recital, vam parlar de poesia. De com els poetes no acadèmics tenen una mirada pròpia. De com la intertextualitat és una manera de viure la quotidianeitat. De com la poesia ens fa entendre i apropar-nos.
Revista Parlada 12-02-08 Jordi Boladeras-Anna Ballbona
Fotos d'Edu Barbero
Veure àlbum Reproduïr diapositives

dissabte, 2 de febrer del 2008

Un altre aperitiu

DESPRÉS DE PARÍS

Després van venir Roma i Budapest i Amsterdam
i aleshores recorregué amb frenetisme,
atàvic deler íntim a l’ànima
que es desferma obeïnt
el tret de sortida més inescrutable,
no fos cas que s’hagués topat amb algú
que encara es recordés de raucar,
aquelles nits recorregué amb frenetisme
el seu membre.




COMPTA DIFUNTS

Tot va començar en les nits d’insomni.
Com un mussol postís, ja era gran,
sondejava les pampallugues dels records.
Primer dels vius, després dels morts.
I un cop va deixar enrere
tot l’arsenal de l’arca de Noè,
es va dedicar a comptar el nom i la casa dels difunts
que havia conegut en vida.
Ordenats per famílies i barris,
feia inventari d’un món d’ultratomba
que li subministrava fiblades i son.
Per les dilatades nits de vetlla hi discorria tothom.
Com més s’abraonava als detallats recomptes,
menys li costava dormir,
més aprop se sentia de les ombres
a qui havia vetllat,
eren moltes i ja era gran,

i més plàcid li va resultar el son.


(Anna Ballbona. Inèdits)



Per anar fent boca

LOTERIES DE L'ESTAT


Un govern que promou els jocs d'atzar

és un govern que abandona a la sort

els administrats.




AUTORETRAT


Dues croses als ulls, la coroneta
a la clepsa i l'enyor d'alguna audàcia
que vaig fer de cadell. Ara em desplaço
com un gat vell. Només eriço el pèl
si veig la mort que em ronda l'arengada.


Jordi Boladeras
(La pell de l'aire. 2007)

Tornem a l'atac

Tornem amb el promés nº 64 de la Revista Parlada. Rebrem, com teniem previst al desembre, als poetes Anna Ballbona i Jordi Boladeras. No us ho perdeu.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Suspensió Revista Parlada nº 64 amb Anna Ballbona i Jordi Boladeras

Les muses, que són dolces però també entremaliades, han fet una maniobra d'escapisme i ens hem vist obligats a suspendre la Revista Parlada amb l'Anna Ballbona i el Jordi Boladeras (per causes alienes a l'Aula i als poetes). Aprofitarem el parèntesi nadalenc i demanarem als Mags de l'Orient (veritables especialistes en aquestes birgueries) que ens les portin de tornada per celebrar l'acte, si és possible, a la propera convocatòria, el dia dotze de febrer. Us mantindrem informats. Disculpeu les molèsties.

dilluns, 3 de desembre del 2007

Revista Parlada num. 64: Anna Ballbona & Jordi Boladeras

us conviden a compartir la presència i els versos dels poetes

Anna Ballbona i Jordi Boladeras

dimarts, 11 de desembre de 2007, a les 19:30h - Espai d'art Cincómonos - Consell de Cent, 283 (entre Enric Granados i Aribau)


JORDI BOLADERAS (Sant Vicenç dels Horts, 1960) ha publicat els llibres de poemes Versos dispersos [Premi de poesia Ciutat de Benicarló, 2003 (Brosquil, 2004)], Llibre d’arribades [Premi de Creació Literària Joan Ramis i Ramis de l’Ateneu de Maó, 2005], No ho sé [Premi de Poesia Joan Llacuna 2005 d’Igualada (Viena, 2006)] i La pell de l’aire [Premi de Poesia Goleta i Bergantí del Masnou, 2006 (Viena, 2007)].



ANNA BALLBONA PUIG (Montmeló, 1980) treballa com a periodista a El Punt de Barcelona i col·labora amb altres mitjans. Estudia Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Ha participat al cicle “Cony de poetes. Poesia jove amb diferencial femení”, a Cardedeu; Amb el grup Poetes de Granollers ha participat al muntatge “Íntim”, de poesia eròtica, al Teatre de Ponent (edicions 2000 i 2003), i que després va prendre forma de volum. També va participar a la carpeta “Fe de rates”. Col·labora en l’organització del Festival Primavera Poètica de la Garriga. Compta amb un recull de poemes inèdit, així com d’altres peces de creació, narratives o poètiques.



dijous, 22 de novembre del 2007

Imatges del recital Tesán & Crusellas

Novament retrobats sobre la tarima de Cincómonos, acompanyats d’excel·lents poetes

...i acompanyats d’alguns amics que no van voler perdre’s aquesta nova cita amb la poesia

L’Agustí Crusellas va trencar el gel amb la seva poesia despullada i rotunda. Amb una dicció directa i conversacional, ens va oferir algunes de les seves breus i concentrades peces poètiques.

a veces me siento lejos
y como una puta
no quiero besarte en los labios

sino en la mejilla
como a una conocida
o a un hermano descuidado
tú lo notas sin saberlo
y buscas mi boca con más ímpetu
mientras yo intento distraerte
hablándote de otras cosas
y si me preguntas te miento
porque estos ratos
son como pequeñas traiciones
ratos donde sólo estoy yo
tú no estás invitada

L’Alberto Tesán, en un moment de la lectura, recitant poemes del seu llibre Piedras en el agua

DOMINGO

No creo en los milagros, pero a veces ocurre.
Mañana con resaca y el piso por fregar.
Mi amor está gritando maldito hijo de puta
Ojalá reventaras, y cosas de este tipo.
No hago caso, no escucho. Miro tras los cristales
el vuelo metálico de todas sus palabras.
Y pienso que podría matarla ahora mismo,
cogerla por el cuello y deslizar las manos
hasta su frágil cuello. Una leve caricia
dejaría otra vez las cosas en su sitio.
Y sería tan fácil como incendiar las calles
que aún nos reconocen, tan fácil como arder
en el silencio azul de una noche sin fondo.
Las buenas intenciones callaron para siempre.
Mi amor en la cocina escupiendo reproches
entre platos pringosos y botellas vacías.
Mi amor besando el suelo con el cuello partido.
Mi amor blanca, sin miedo, en el centro del mundo.
Y la vida es hermosa,y qué imbéciles somos
y qué cerca estuvimos de la felicidad.

Malgrat que sembli que Crusellas, Tesán i Arcediano s’arrenquen per fandangos o buleries, no és això, sino l’aplaudiment a l’Alberto Tesán, un cop finalitzada la seva intervenció.



Recital de poesia Tesán-Crusellas
Fotografies d'Edu Barbero
7-nov-2007 Ver álbum Reproducir diapositivas