dissabte, 2 de febrer de 2008

Un altre aperitiu

DESPRÉS DE PARÍS

Després van venir Roma i Budapest i Amsterdam
i aleshores recorregué amb frenetisme,
atàvic deler íntim a l’ànima
que es desferma obeïnt
el tret de sortida més inescrutable,
no fos cas que s’hagués topat amb algú
que encara es recordés de raucar,
aquelles nits recorregué amb frenetisme
el seu membre.




COMPTA DIFUNTS

Tot va començar en les nits d’insomni.
Com un mussol postís, ja era gran,
sondejava les pampallugues dels records.
Primer dels vius, després dels morts.
I un cop va deixar enrere
tot l’arsenal de l’arca de Noè,
es va dedicar a comptar el nom i la casa dels difunts
que havia conegut en vida.
Ordenats per famílies i barris,
feia inventari d’un món d’ultratomba
que li subministrava fiblades i son.
Per les dilatades nits de vetlla hi discorria tothom.
Com més s’abraonava als detallats recomptes,
menys li costava dormir,
més aprop se sentia de les ombres
a qui havia vetllat,
eren moltes i ja era gran,

i més plàcid li va resultar el son.


(Anna Ballbona. Inèdits)



2 comentaris:

Pere Vilanova ha dit...

Felicitats pels poemes i endavant amb el projecte!

Pere

estatuadesal ha dit...

Hola, os escribo para pediros información sobre el libro "Estuche de lijas" de Javier Carnicer. He buscado en la red y no sé donde dirigirme para comprarlo. Os agradecería cualquier información, gracias.
Toni.