diumenge, 25 de gener de 2009

IMATGES DE LA REVISTA PARLADA, Nº 69

El passat 10 de desembre vam rebre com a convidats a la Revista Parlada a RAQUEL CASAS i JOAN CARLES GONZÀLEZ PUJALTE, dos poetes de diferents procedències, geogràfiques (la Raquel de Vilanova i la Geltrú i el Joan Carles de Mataró) i estilístiques. Tot i així, conflueixen, de vegades, en alguns temes i en la seva manera de dirigir la mirada cap als fets de l'existència. Va ser molt agradable pels que ens vam donar cita a Cincómonos, escoltar les seves veus poètiques i les seves opinions, en una trobada intensa i gairebé íntima, de la qual ens queden aquestes imatges.



[El recital es va convertir en una mena de tertúlia poètica, on es van alternar les lectures, els comentaris dels autors i les opinions i reflexions dels presents]



[Raquel Casas en un moment de la seva intervenció]



[Joan Carles Gonzàlez Pujalte, llegint un dels seus poemes]




[Una imatge de Joan Carles comentant aspectes de la seva poètica]




[La poesia també deixa espai per al somriure]




[Els convidats, acompanyats de l'Arcediano, coordinador de la Revista Parlada]





Les portes de Cincómonos ja esperen obertes als propers convidats
de la
Revista Efímera, al mes de març de 2009. No hi falteu, si us plau.

dissabte, 24 de gener de 2009

REVISTA PARLADA Nº 69








i

Cincómonos

Us conviden a gaudir de la presència

i els versos de

RAQUEL CASAS




i

JOAN CARLES GONZÀLEZ PUJALTE








REVISTA PARLADA de l'AULA
de POESIA de BARCELONA

69

Dimecres 10 de desembre. 19.30 h.

Espai d’art Cincómonos. Consell de Cent, 283. Barcelona.




ESTRATÈGIA


No té cap estratègia el cuc,

comença per allà on comença,

devora el que troba i no pensa

i no sap que és vencedora presència

de la terra negra, viva

com una sabonera de femta.

Per això no li dol

quan a ell també el temps

no té consciència

li mossega la tendresa

amb dentetes d’impaciència.


[Joan Carles Gonzàlez Pujalte]



EL LABERINT

4


Et despertes,

sola i lliure,

davant el vent de l’illa nua.

Cloenda

Després de tenir-te al Paradís

vaig voler desaparèixer

en el poema.


[Raquel Casas. De Les randes del paradís].

ESTRENA DE L'EFÍMERA

Amb una afluència de públic més enllà de tota previsió, es va estrenar la REVISTA EFÍMERA de l'Aula de Poesia de Barcelona, amb la compareixença de la poeta mexicana LAURA FERNÁNDEZ MAcGREGOR MAZA. L'acte es va iniciar amb un dels elements sorpresa per a la nostra convidada: la interpretació del tema País petit, de Lluís Llach, per part de Carolina Farrés, acompanyada al piano per l'Albert Gil. El José Antonio Arcediano va dir unes breus paraules de presentació de la poeta i, tot seguit, vam poguer gaudir d'alguns poemes del llibre Perlas de pasión y pensamiento II a la veu de Cristina Fabregat, actriu i rapsoda, així com de la pròpia veu de l'autora. La cloenda va fer tornar a l'escenari la Carolina i l'Albert per a interpretar una versió musicada de Desprendimiento, un dels poemes inclosos al llibre esmentat, l'adaptació del qual ha estat a càrrec del propi Albert Gil.
Va ser una veritable festa i un plaer reunir a poeta, actriu, cantant i músic amb un sol objectiu: fer present la poesia de Laura Fernández MacGregor, arribada des de Cuernavaca (Mèxic) per presentar a Barcelona les seves darreres creacions.

IMATGES DEL RECITAL





[Carolina Farrés i Albert Gil, interpretant un dels temes musicals]




[Cristina Fabregat, recitant]






[Laura Fernández MacGregor Maza,
en dos moments de la seva intervenció]





[L'escenari de Cincómonos, que ja espera els nous convidats]






REVISTA EFÍMERA DE L'AULA DE POESIA DE BARCELONA

AULA DE POESIA DE BARCELONA i CINCÓMONOS

Us conviden a gaudir de la presència

i els versos

de

LAURA FERNÁNDEZ MAcGREGOR MAZA

a la Revista Efímera

de l’Aula de Poesia de Barcelona

Dilluns 10 de novembre a les 19.00 h

Amb la participació de

Cristina Fabregat (actriu)

Carolina Farrés (soprano)

Albert Gil (piano)

Espai d’art Cincómonos. Consell de Cent, 283. Barcelona.


LAURA FERNÁNDEZ MAcGREGOR MAZA va néixer a Mèxic Districte Federal. Els seus primers estudis els va fer als Estats Units, on va aprendre l’anglès al mateix temps que l’espanyol. Va ser professora, traductora i intèrpret simultània d’anglès i espanyol. Va estudiar per a educadora, rebent el seu diploma de mans de Rosaura Zapata, la iniciadora del sistema d’ensenyament preescolar a Mèxic. És lectora àvida i apassionada col·leccionista d’art. Actualment és empresària i es dedica també a impulsar i recolzar als artistes plàstics, especialment als que hi viuen a Morelos, l’estat on resideix. Ha publicat cinc llibres de poemes, tot i que el seu primer llibre va ser un recull costumbrista i amb dites mexicanes, publicat sota pseudònim. El seu conte Chincolo va donar nom al primer museu del món dedicat a l’art infantil, adreçat a la protecció del medi ambient. Aviat estrenarà a Mèxic D. F. la comèdia musical de la seva autoria El mundo dorado del hombre casado.

A la Revista Efímera de l’Aula de Poesia de Barcelona, la poeta mexicana llegirà alguns dels poemes del seu darrer llibre, Perlas de pasión y pensamiento II. Gaudirem també d’altres peces del llibre recitades per la rapsoda i actriu Cristina Fabregat, i de la interpretació d’alguns temes musicals per part de Carolina Farrés (veu) i d’Albert Gil (piano).


EL MUELLE O LA GAVIOTA


Hoy contemplo la marea baja

y me siento como esa playa:

todavía húmeda de ti,

sin embargo desolada.

La playa es gris.

Se asemeja a mi vida

incolora sin ti.

Las gaviotas revolotean desconsoladas

porque ayer el hombre destruyó

su última morada:

un viejo muelle.

No sé si soy

el muelle o la gaviota...



ABRAZANDO MI CAÍDA


Me incliné por mi balcón:

estatua blanca, rígida y desnuda.

Entregada a mi juego con la luna

que a los lunáticos desata.

Oí el canto del terciopelo ignoto

tan cerca como el parpadeo.

Un relámpago cuarteó mi escenario

desquebrajando en claroscuro mi silueta.

Cerré los ojos.

Fue libre mi caída.

Oí mi grito que rasgó el silencio...

Iba al lugar que conjeturan tantos necios

y pasan días enteros discutiendo.

Por segundos me fundía con la noche.

¿Imágenes?

Relámpago, silueta, vida.

Por fin me abandoné

abrazando mi caída.

Sombra bruna,

sin gloria, ni reproche.


Poemes inclosos al llibre Perlas de pasión y pensamiento II